viernes, 3 de julio de 2009
lunes, 22 de junio de 2009
Infraestructura = tall -----> conexió!
Integrar la potent estructura viària en l’estructura existent del barri. Mitjançant el treball intensiu de la secció, es va idear una plataforma que no tan sols cobrís el vial sinó que a més aportés un espai urbà nou a la zona, qualificat, variat en tota la seva longitud i generador d’usos: passeig, aparcament de vehicles,... Així també s’ajudava a que es complís la segona premissa del projecte.

Travar el teixit urbà que, fins aleshores, havia estat partit brutalment pel traçat de la via ràpida indiferent a tot allò que passava al seu voltant, que a la seva vegada partia el barri també. Avui dia, els carrers i amb ells els vianants i vehicles, poden travessar la plataforma per punts concrets i assenyalats del projecte, que contempla l’àmplia varietat d’activitats urbanes.
Dues bones idees i un treball acurat dels detalls, fan que la plataforma, tot i haver estat construïda en diferents intervals d’anys, mantingui la seva coherència formal, aparença i uniformitat dins d’una gran heterogeneïtat.
Badalona és una ciutat que està partida en tres punts per tres traçats d’infraestructures diferents. El ferrocarril discorre per la costa, el cinturó passa pel mig de la ciutat i la ronda limita amb la muntanya. Tres infraestructures que generen residus espacials urbans que no s’han sabut treballar; els tres, amb els seus tres ponts corresponents, divideixen zones de la ciutat on cada barri a creat el seu caràcter definidor.
Ronda del mig i Sants, casos tan semblants i alhora tan diferents.
A la ronda del mig es decideix cobrir la ronda a nivell peatonal, creant una rambla força llarga que en cada punt es va adaptant al seu entorn, Es cobreixen sortides de vehicles davant dels edificisper evitar sorolls, es creen pujades i baixades a la rampa allà on hi ha més circulació peatonal, etc. Un projecte a escala humana, amb una paviment, un mobiliari urbà i un arbrat agradable, on en pocs moments s’és conscient que s’està caminant per damunt d’una de les vies ràpides més importants de la ciutat.
En canvi, el cobriment de les vies de Sants, segons el meu punt de vista, parteix d’una base errònia. El soterrament de les vies seria l’opció que convenceria a tothom i que, pel que sembla, és tècnicament impossible, tot i el que sembla impossible és que actualment no es pugui resoldre aquest soterrament. A part d’això, l’opció elegida em sembla massa pretensiosa, feta a una escala de barri que no toca. És cert que té en compte circulacions i passos a través de la infraestructura però crec que no acaba de resoldre satisfactòriament, i més pels veïns, la proximitat amb el barri, amb les façanes i acaba suposant una gran barrera visual i física a nivell de carrer. Diuen que els habitatges de la vora s’acabaran revaloritzant. Potser sí, però passar tants anys d’obres amb sorolls nit i dia per acabar obrint una finestra i tenir una biga de formigó o un senyor de parcs i jardins tallant la gespa d’un talús de 15m d’alçada a dos pams de casa no sé si té preu.A Vilafranca del Penedès les principals infraestructures passen per fora de la ciutat. No existeixen vies ràpides com poden ser rondes, aquesta funció la fan determinats carrers que travessen la ciutat però a nivell. L’única infraestructura que es troba en una situació similar a l’actuació de Sants són també les vies ferroviàries. Sempre havien arribat a l’estació de manera soterrada però descobertes. De fet no era massa inconvenient perquè queden a un extrem de la ciutat i a l’altra banda hi havia un barri industrial antic amb bodegues i petites empreses. Però amb l’arribada de l’AVE tot canvia. Les noves vies passen per la vora de les de rodalies i s’ha començat el cobriment amb la sorpresa per a l’ajuntament i els veïns que la rambla que s’està construint no comunica a nivell de carrer els dos costats de les vies perquè no s’han pogut, o volgut, baixar un parell de metres com a molt. També aprofitant el cobriment de les vies i la creació d’aquest parc damunt, la barriada industrial annexa sofrirà una profunda remodelació i es construiran nous habitatges.
tratamiento de grandes infrastructuras

Creo que la cubrición de la ronda del mig es un buen proyecto realizado a partir de un exhaustivo análisis del entorno. Consiguiendo un proyecto unitario gracias a la utilización de los mismos materiales, aunque cada tramo tenga sus peculiaridades.
La cubrición de las vías de Sants trata de solucionar una sección bastante más desfavorable, (teniendo como punto de partida el hecho de que no se puedan soterrar las vías). La idea de un gran parque lineal, y el esfuerzo por abrir una nueva calle bajo las vías me parecen positivos. Aún y así me da la sensación de un proyecto algo naif, con falta de detalle, faltará ver el resultado final.
Ljubljana tiene gran cantidad de vías de tren, que conectan la capital eslovena con Italia, Hungría, Austria y Croacia. La mayoría de vías ferroviarias no están cubiertas. En cambio se ha trabajado en una gran cantidad de pasos agradables, con pendientes muy suaves, que permiten cruzar las vías del tren sin darse cuanta. Aun así todavía existen un par de puntos negros donde el tren supone una barrera dentro de la ciudad.
domingo, 21 de junio de 2009
RAMBLA DE BRASIL - SANTS

Barcelona está contaminada por un gran número de infraestructuras de gran tamaño, necesarias por otra parte para ciudad. El caso de Palma de Mallorca es bastante diferente en este aspecto ya que al ser una ciudad pequeña dentro de una isla no hay grandes recorridos posibles. Mallorca dispone de un tren, y ahora también una linia de metro. Ambos transportes van des del centro de Palma hasta los pueblos más alejados de la capital. El impacto que puedan crear estos transportes es muy poco, ya que són solo dos vias. Aún así casi todos los pasos son a nivel, por tanto coches y peatones tienen que cruzar las vias en muchos casos.jueves, 14 de mayo de 2009
imagen proyecto Ronda del Mig
imagen maqueta cubrición vías Sants
imagen 3D cubrición vías Sants Durante la década de los setenta, la travesera de Dalt separaba los barrios y se convirtió en un espacio problemático que no satisfacía ni a los vecinos, ni al Ayuntamiento.
Este trazado o corredor ferroviario constituye una tremenda herida urbana que divide el barrio del Mercat Nou en dos partes.
Con la llegada del Tren de Alta Velocidad se plantea una solución que no acaba de resolver algunos aspectos muy problemáticos. La propuesta, que consiste en elevar hasta una altura de 10 metros en algunos casos esta caja de hormigón, llega hasta el segundo o tercer piso de los edificios que dan a las calles que siguen paralelas a las vías, quedando un espacio resultante entre el muro y los edificios situados en dicha calle insuficientes.
De manera que aspectos como limitaciones a la permeabilidad transversal o el impacto visual no quedan del todo resueltos.
La cobertura de las vías se extiende a lo largo de setecientos metros, por lo que siguen existiendo los mismos problemas en Hospitalet. Además de un extremo final indefinido.
En la ciudad que he elegido el tráfico se ha intensificado de tal manera que han pasado a formar una barrera en la vía principal que atraviesa la ciudad y para la que, de momento, no hay solución.
martes, 12 de mayo de 2009
RAMBLA BRASIL - SANTS
El problema más grave que generan las infraestructuras ferroviarias dentro del tejido urbano es, sin duda, el corte que forman en la trama de la ciudad en sentido transversal a las vías. Es por esto que considero la solución adoptada para la cubrición del corredor de Sants un “parche” con la voluntad de mejorar el estado de esta zona pero que no afronta con eficacia este problema, aunque tiene considerables bonanzas en el sentido longitudinal.
En Berlín, muchas de las vías ferroviarias que recorren la ciudad lo hacen a una cota superior. Es una solución opuesta a la que estamos acostumbrados en Barcelona, pero que soluciona correctamente el restablecimiento del flujo en sentido perpendicular. El espacio bajo las vías se convierte en zona comercial generadora de actividades que evita la desertización de estos espacios.

domingo, 10 de mayo de 2009
Brasil-Sants
Mes tard l’ajuntament si es mostra favorable e impulsa nous punts a barcelona que també requerien el soterrament del antic cinturo/ronda del mig o els parc lineal que cobriran les vies fins a sants i a la Sagrera.
Pel que fa els projectes que ens varen explicar, els trobo molt interesants, un gran treball d’adaptació topografica i d’usos degut a un emplaçament tan ajustat i condicionat. Tot hi aixi trobo certes ambigüetats encara que segurament es pioner a Europa. La principal dificultat la trobo en l’alçada del corredor públic en forma de parc situat a 10 m. Estarà ballat?, tancara a les nits?...El fet de transportar el peato a unes cotes uniques a la ciutat, també comporta establir-los en tots els altres sentits, com per exemple l’accés de vehicles rodats ja sigui policia, guardia urbana o el servei de carrega i descarrega per a bars restaurant, kioscos, o d’altres usos que puguin ubicar-se a coberta.
Crec que un dels elements claus que fara funcionar aquesta nova aposta urbanistica és el fet de que el parc s’entrega a nivell a la plaça de Sant i l’ajudará a apropar-se a la ciutat, aixi com, la presencia regular de rampes, escales o ascensors, que redueixen al maxim la distància amb el espai públic estandar.
Madrid, com les grans capitals europees, Roma, Paris i Londres, veu accentuda aquesta problematica per la condició de capitals amb més grans artèries de comunicació. Per exemple, madrid, la disposició radial del teixit amb el neixement de totes les autovies en el km.0 i creuan la ciutat en les quatre direccions cardinals extenense per tot el pais. Per interconectar aquestes ramificacion s’han anat desarrollant successius cinturons o anells al voltant de la ciutat a mesura que aquesta ha anat creixent. Els darrers anys, al igual que barcelona, s’han iniciat millores en aquests antics anells que s’havien convertit en carrers de la ciutat, pero encara queden moltes vies semienterrades o no cobertes que generen soroll i pol•lució i una molestia pels veïns, aixi com un tall que col•labora a incomunicar areas o teixits de la ciutat e inclús acentúen segregacion urbanes i socials.
jueves, 7 de mayo de 2009
17/03 Rambla Brasil - 24/03 Sants
martes, 5 de mayo de 2009
ENTERRAR VS ELEVAR

17/03 Rambla Brasil - 24/03 Sants
Un cop conegut el problema calia trobar-hi sol·lucions.
La cobrició de l'Avinguda Brasil ha permès comunicar d'una manera peatonal dos barris que fins al moment quedaven fortament separats. Aquestes actuacions son les que cuseixen la complexitat urbana d'una ciutat com Barcelona.
El projecte de cubrició de le vies de tren sembla molt interessant. No només perque pretén resoldre els problemes de comunicació entre les dos bandes de les vies sinó perquè hi ha una idea de projecte darrera que és la de veure la ciutat des d'una altra prespectiva. Serà curiós caminar pel nou parc i veure edificis a mitja alçada, un nou punt de vista.
Si comparo aquesta situació de Barcelona amb el cas de Milà, me n'adono que Barcelona ha arribat al punt de poder cusir el seu urbanisme i que Milà encara no. El problema no es tan acusat perque és una ciutat més petita i no hi han vies tan ràpides que passin per la ciutat com passa amb el cas de Barcelona, però bé és cert que hi harriba el tren en tres estacions diferents. Crec que el fet de tapar les vies de tren és un cost econòmic importnatissim que no s'assumiria si no fos perquè els beneficis d'unir el teixit urbà rendibilitzarà l'actuació. I crec que a Milà de moment encara pensen que no els hi surt a compte.
domingo, 3 de mayo de 2009

Creo que en el caso de la Rambla del Brasil la solución fue muy acertada. El espacio creado fue capaz de generar una conexión entre las dos partes del barrio. Además es un espacio capaz crear una identidad y representar el barrio. El punto donde sale la ronda es un punto complejo y de conflictos pero creo que también fue resuelto de una manera satisfactoria .
Lausanne es una ciudad relativamente pequeña con lo que no hay vías rápidas al interior de la ciudad. Las únicas vías rápidas son las autopistas que pasa fuera de la ciudad pero que están bien conectadas con le sistema de transporte publico y como puntos de entrada de la ciudad están bien resueltos. Las líneas ferroviaria traversan la ciudad longitudinalmente mas o menos en la misma cota, siguiendo las curvas de nivel. La ciudad se desarrolló alrededor del nudo de la estación de tren y hoy esta vías presentan una estructura permeable entre el nivel inferior y superior. En el centro de la ciudad los edificio residenciales ocupan estos los limites pero son estructuras mayores que aparecen cuando se aleja del centro
jueves, 30 de abril de 2009


Creo q la cubrición de la Ronda del Mig está muy bien porque mejora la calidad de vida del barrio, de las casas y de los peatones, creando espacios de circulación agradables. Lo interesante fue la relación de esta calle peatonal con las calles al lado, donde pasan los coches, porque como está a una cota diferente, deja el espacio mas reservado, lo que transforma el espacio más en un parque linear que en una rambla por ejemplo. El corredor ferroviario de sants va a transformarse también en un parque linear y creo q conecta dos áreas importantes de la ciudad, además de permitir el pasaje de las calles transversales de una manera mas agradable. Seguro q habrá un cambio importante en la región, porque ahora el área esta muy desvalorizada, por los problemas que la vía ferroviaria causa y su cubrición transformara el eje en un área atractiva.
En São Paulo las principales vías rápidas son las Marginais, que son grandes avenidas (en algunos tramos llegan a tener 10 carriles) y que pasan al lado de los ríos Pinheiros y Tietê. Son una frontera geográfica natural de la ciudad, así que la ciudad no utiliza este espacio, y es separada por los dos lados del río.
La red ferroviaria de la región metropolitana de la ciudad (que tiene 18 millones de habitantes) tiene 275 km de largo y recorre la ciudad estableciendo relaciones muy distintas con el tejido urbano. En la periferia por ejemplo, la ocupación del territorio llego hasta sus bordas transformando la ferrovía en una barrera, aunque lleva consigo una idea de conexión y de descocamiento rápido por el territorio de la metrópoli.
Actualmente, el sistema ferroviario está transformándose, recibiendo cada vez más embestida (inversión, dinero) y sendo más usado para el transporte público de pasajeros, lo que tiende a valorizar sus márgenes que hasta ahora estaban abandonadas.
miércoles, 22 de abril de 2009
La integració o la divisió

Resoldre l’encaix de les grans infraestructures amb la trama de la ciutat és l’objectiu que han portat al desenvolupament d’ambdós projectes, tan el de la Rambla Brasil com el projecte de Sants.
Tot i tenir diferents peculiaritats i punts de partida pel fet de respondre a dos emplaçaments diferents, responen a la mateixa problemàtica: la necessitat d’eliminar barreres i lligar el que hauria de ser un mateix teixit. Penso que les dues solucions resolen d’una manera estudiada el problema de la barrera que produeixen les grans infraestructures. Tot i així, crec que en el cas de Sants el problema és major. La diferència de cotes i el fet d’haver de comptar amb els trens d’alta velocitat, les línies de Renfe i les de metro creen tot un repte a l’hora de proposar una bona solució. Penso que el barri guanyarà molt amb un gran eix verd que permetrà la permeabilitat, el sanejament i una espai on poder passejar tranquil·lament. Després de la visita, em va quedar l’incògnita de saber si els diversos passos projectats per travessar les vies resoldran el problema i hauran aconseguit aquest lligam. Esperem que sí.
En el cas de Vilafranca, les grans vies rodades rodegen la ciutat i d’aquesta manera no creen conflicte a la Vila tot i que sí que existeix el problema de la integració de les vies del tren (marcat en blau).
Adjunto un plànol per explicar un mica la problemàtica. La zona A fins ara bàsicament industrial sempre ha quedat separada de la resta de la ciutat perquè les vies eren una barrera física important que no jugava un paper afavoridor en la seva integració.
No obstant, amb l’últim projecte de creixement de la ciutat (zona B- barri de la Girada), es va posar solució al problema de les vies, que ja feia anys que era discutit i demanat per tots els veïns. Fins ara la via significava l’acabament del barri del poble nou, un indret fosc, no gaire segur i una barrera al creixement i a la unió amb la resta de la comarca. Ja fa uns anys han començat les obres del cobriment de les vies del tren que generarà un espai lliure de comunicació. Una rambla d’unió del nou barri amb el barri del poble nou. A més a més, la girada consta de tota una franja d’equipaments que ocupa el perímetre nord del barri (tocant a les vies) que asseguraran l’activitat i el bon funcionament de la nova rambla.
martes, 21 de abril de 2009
Un gran exemple de tot això que exposo, el trobem en aquesta rambla. Aquesta actuació resumeix de manera molt pràctica, com de la contradicció i la contraposició d'usos se'n pot fer l'eix principal de la idea d'un projecte. Aconsegueix, sobre d'una mateixa ubicació, construir, una via rapida (la Ronda), uns aparcaments (un dels grans problemes d'aquesta ciutat) i un espai verd (Rambla) que acaba sent un nou eix vertebrador del barri.
En referència amb la meva ciutat d'estudi, NY, observo diferències considerables en la forma d'entendre aquetes actuacions urbanes. Sota el meu punt de vista, entenc la visió de Barcelona, com a una ciutat renovada a força de petites actuacions urbanes, com la que vam poder visitar, que incrementen la qualitat de vida dels barris i que directament ajuden a crear espais urbans dignes a una escala molt més petita. NY, en canvi, és una ciutat regida sota un sistema molt rígid, en que l'escala de la funcionalitat es mira a grans trets. Un dels exemples de com entenen l'espai urbà seria Central Park. un parc que va ser projectat paralelament amb la trama de la ciutat i que funciona com a gran pulmó, i com a zona d'esbarjo pels habitants de Manhattan.
La discussió seria...Què és millor? Un gran pulmó com Central Park? o la suma de molts pulmons, repartits per tots els barris?
lunes, 30 de marzo de 2009
Com cubrir les vies ràpides-ferroviaries
En el cas de la ciutat de Reus la línia ferroviària passa pel nord i el sud, i això és un gran cinturó de ferro que estreny el seu creixement. Pocs volen viure a l'altra banda de les vies del tren i per això Reus està perdent la secular forma concèntrica per esdevenir una taca de tinta. Els pocs que viuen a l'altra banda de les vies estan separats de Reus per una barrera física considerable. El cas paradigmàtic és el Barri Sant Josep Obrer o barri Gaudi, conectats peatonalment per un túnel i un pont separats per 750metres. El que es clar es que aquest tipo d'elements sempre creen ferides dins de les ciutats, pero no per aquest fet em de prescindir d'elles. S'ha de fer possible que el territori i les ciutats absorveixin aquestes infraestructures sense causar un gran perjudici.sábado, 28 de marzo de 2009
ESPACIOS PARA LA CIUDAD
udad. Tanto en la Rambla Badal como en el proyecto de cubrición de las vías ferroviarias se consiguen o conseguiran estos objetivos pero de distintas formas. Mientras que en Badal, la Ronda del Mig se soterra y se cubre con un gran paseo que "cose" dos partes de la ciudad que habís esntado casi incomunicadas, las vias ferroviarias se proyectan en lo que podríamos denominar cómo un cajón de hormigón con una cubierta vegetal y que configurará el futuro parque-paseo al que se accederá a través de distintos taludes es que subirán hasta el nivel superior.Creo que los dos proyectos son buenos y consiguen sus propósitos aunque el de la Rambla Badal podría parecer más inmediato. Por eso prefiero el del cajón Ferroviario de Sants, que pese a la gran controversia que ha generado en el barrio, me pareció un proyecto muy interesante y estudiado en el que se han tenido encuentro muchos y diversos factores y se ha conseguido encontrar una solución que responde a todas esas necesidades. Además creo que será muy interesante poder ir paseando des de la Plaça de Sants hasta Hospitalet por un paseo verde como el del proyecto.
En Bruselas creo que el impacto que causarían las grandes infraestructuras en la ciudad no se tuvo mucho en cuenta en su momento. Si que cabe destacar que los puntos en los que las vias de tren aparecen a la superfície, que se encuentran bastante elejados del centro de la ciudad, siempre coinciden con el límite entre tejido residencial y distintos polígonos industriales.
No conozco demasiado las grandes infraestructuras para trafico rodado ya que siempre que voy me muevo con transporte público aunque se que tienen un sistema de rondas parecido al de Barcelona: una que rodea a la ciudad y otras dos que la cruzan de norte a sur y de este a oeste pero no conozco como son los espacios que rodean estas dos v
ías.
17/03 24/03
-GENERACIÓ D'ACTIVITAT EN EL TEIXIT URBÀ
- CREACIÓ D'ESPAIS PÚBLICS, PARCS...
La cubrició de la Ronda del Mig i el projecte de l'estació de Sants em sembla un projecte molt enriquidor de cara a l'espai públic i l'activitat que es genera en cotes inferiors. El desenvolupament dels encreuaments de diferents tipus de vials ( vies molt ràpides i zona de pàrquing) sumat al vial peatonal, en secció fan entendre la ciutat a difenents nivells, passos, usos,... A la vegada que fan més complexe el matís urbà s'encarreguen de millorar els espais públics i de descongestionar la ciutat de barcelona que precisament està falta de espais verds.

Tortosa es considerada una ciutat centralitzada ja que l'estació de tren connecta al centre de la ciutat. Actualment encara que les vies continuen pel pont del tren i creuen a l'altra banda de riu no tenen continuïtat ja que l'estació de Tortosa es l'última parada del trajecte. Aquestes vies estan situades a l'exterior forjant una forta interrupció al vial i al teixit urbà i peatonal de la ciutat. Lúnica intervenció que s'ha portat a terme es el tractament del paisatge del costat de les vies que s'ha ajardinat amb còdols blancs i arbrat en forma de palmeres.
En el POUM de la ciutat té previst el soterrament de les vies per connectar ambdues parts de la ciutat que avui en dia es troben dividides.

El PONT DEL MIL.LENARI, és la connexió ràpida de la ciutat a banda i banda de riu i es consolida amb un carril en cada sentit i un peatonal, el projecte que s'havia previst en un principi era més enriquidor perquè sumat al projecte del pont es van projectar 4 franjes verdes, dues a cada banda de riu. Al final es va considerar molt gran l'àrea dintervenció i això va fer que no es portés a terme.
A la plaça de l'Estadi Municipal de Tortosa hi ha pendent un projecte de soterrament de l'aparcament en planta subterranea, cosa que afavorirà la descongestió del vial i la urbanització de la plaça.
Avui en dia al costat de la plaça del mercat s'està començant l'obra de soterrament i apliació de la zona de pàrquing, per tal de millorar la façana fluvial i guanyar espai per a la creació de parcs al costat de l'embarcadero i la futura escola Nàutica.
jueves, 26 de marzo de 2009







