Degut a la necessitat de transportar elements d'un lloc a un altre, les ciutats actuals han anat creixent en paral·lel a tot un seguit de carreteres i vies ràpides que d'una manera o d'una altra donaven preferència a la necessitat primera del transport. D'alguna manera, aquestes carreteres i vies ràpides es projectaven pensant en la màxima eficàcia del transport. Aquest fet ha causat que totes aquestes vies avui dia es considerin com a barreres importants dins d'una ciutat.
Un cop conegut el problema calia trobar-hi sol·lucions.
La cobrició de l'Avinguda Brasil ha permès comunicar d'una manera peatonal dos barris que fins al moment quedaven fortament separats. Aquestes actuacions son les que cuseixen la complexitat urbana d'una ciutat com Barcelona.
El projecte de cubrició de le vies de tren sembla molt interessant. No només perque pretén resoldre els problemes de comunicació entre les dos bandes de les vies sinó perquè hi ha una idea de projecte darrera que és la de veure la ciutat des d'una altra prespectiva. Serà curiós caminar pel nou parc i veure edificis a mitja alçada, un nou punt de vista.
Si comparo aquesta situació de Barcelona amb el cas de Milà, me n'adono que Barcelona ha arribat al punt de poder cusir el seu urbanisme i que Milà encara no. El problema no es tan acusat perque és una ciutat més petita i no hi han vies tan ràpides que passin per la ciutat com passa amb el cas de Barcelona, però bé és cert que hi harriba el tren en tres estacions diferents. Crec que el fet de tapar les vies de tren és un cost econòmic importnatissim que no s'assumiria si no fos perquè els beneficis d'unir el teixit urbà rendibilitzarà l'actuació. I crec que a Milà de moment encara pensen que no els hi surt a compte.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario