Però justament s’ha tornat a fer el mateix. Peces autònomes i absents a tot allò que passa al seu voltant s’assenten sobre un pla més o menys ben estructurat i competeixen a veure qui crida més fort. Deu mans diferents = deu maneres de fer ciutat i cap d’elles en cooperació ni en pro d’un mateix objectiu. La ciutat no es fa edifici per edifici; la ciutat la conformen i la fan viure aquells espais (interiors i exteriors) que deixen lloc al ciutadà, a que s’expressi i se’ls faci seus.
Un tros de ciutat que s’ha venut per una imatge de cara a l’exterior. I cap a l’interior, qui hi mira? Tota aquella gent que donava caràcter al barri i el feia funcionar, ara seran reemplaçats per homes i dones de negocis que de 8 a 8 hi residiran, fruit de la zonificació del planejament.
És difícil reconèixer algun dels principis del pla Cerdà aquí....heterogeneïtat, mescla d’usos, conjunt i unitat, entre d’altres.








