Caminar BCN

Justament pel fet de viure a Rambla Brasil, conec de la importancia i de l'impacte que va representar la seva reurbanització. Un dels fets més importants alhora de disenyar una ciutat és la compatibilitat entre el peató i el vehicle. Tots volem agafar el nostre cotxe, la nostra moto, el bus... i arribar el més aviat possible al seu destí per vies o carrers acondicionats i segurs. Però, per altra banda, quan deixem el nostre medi de transport, cerquem espais verds, oberts solellats on poder passejar, relaxar-nos... En el marc d'aquesta contradicció, és on es troben les claus i les eines per projectar un espai urbà funcional.
Un gran exemple de tot això que exposo, el trobem en aquesta rambla. Aquesta actuació resumeix de manera molt pràctica, com de la contradicció i la contraposició d'usos se'n pot fer l'eix principal de la idea d'un projecte. Aconsegueix, sobre d'una mateixa ubicació, construir, una via rapida (la Ronda), uns aparcaments (un dels grans problemes d'aquesta ciutat) i un espai verd (Rambla) que acaba sent un nou eix vertebrador del barri.
En referència amb la meva ciutat d'estudi, NY, observo diferències considerables en la forma d'entendre aquetes actuacions urbanes. Sota el meu punt de vista, entenc la visió de Barcelona, com a una ciutat renovada a força de petites actuacions urbanes, com la que vam poder visitar, que incrementen la qualitat de vida dels barris i que directament ajuden a crear espais urbans dignes a una escala molt més petita. NY, en canvi, és una ciutat regida sota un sistema molt rígid, en que l'escala de la funcionalitat es mira a grans trets. Un dels exemples de com entenen l'espai urbà seria Central Park. un parc que va ser projectat paralelament amb la trama de la ciutat i que funciona com a gran pulmó, i com a zona d'esbarjo pels habitants de Manhattan.
La discussió seria...Què és millor? Un gran pulmó com Central Park? o la suma de molts pulmons, repartits per tots els barris?