Caminar BCN

En un casc antic, hi predomina un aire històric que es respira a tots els seus racons. A l'entrar en el debat de si el trànsit rodat ha d'entrar dins el centre històric, apareixen diversos factors a estudi. En primer lloc, i al tractar-se d'un centre històric, no hem de passar per alt, que la seva construcció data d'una altra època, i per tant, els carrers i la concepció dels espais no estava pensada pel model de trànsit que hi ha actualment, és a dir, els carrers del casc antic no estan pensats, i per tant, no estan construïts pel pas de cotxes.
Amb aquest punt de partida, m'atreveixo a dir que tot el que sigui introduir carrers rodats als centres històrics d'una ciutat, pot ser contraproduent.
La solució passa per l'estudi de les traces històriques d'aquest centre, tal i com passa aquí a Barcelona, amb la circumvalació que ocupa l'espai on s'havien aixecat les muralles, i les linies com a punxades viaries d'aquest casc antic, com son la rambla, o la via Laietana.
Estem en una època de potenciació dels espais peatonals, i crec que aquest és un dels llocs on s'hauria de fer més palpable.
Per últim cal dir, que per aconseguir això s'ha de crear una xarxa de transports urbans que funcioni perfectament, per tal que el gran problema d'aparcament que hi ha sobre la taula desde sempre, quedi en segon pla.
NY, en la que predomina el trànsit rodat a causa de la seva malla feta per això, també té un centre neuràlgic, el Downtown, en el que predomina la peatonalitat. Però la seva concepció és molt diferent. És més projectual que històrica, ja que es tracta d'un gran centre de negocis en que no era factible que cada un dels treballadors arrivés amb el seu cotxe. La ciutat no ho hagués suportat. Tot això funciona gràcies al transport públic tant treballat que hi ha. Per tal d'condicionar parts de la ciutat, primer s'ha de tenir una visió més general i inverir en infraestructures, per tal que idees com aquestes, funcionin.