lunes, 30 de marzo de 2009

Com cubrir les vies ràpides-ferroviaries

Crec que es dificil comparar 2 projectes amb punts de partida oposats; el carrer de Badal s'ha construit després del soterrament de la Ronda del Mig, donant al barri un passeig que en el seu dia ja va ser projectat, pero que degut a la época en que va ser projectat de creació de grans infraestructures, es va primar aquesta i no la idea inicial. La necessitat de donar espai públic al barri ha conseguit el soterrament i ha donat vida a una Passeig que era una ferida dins del barri.
En el cas del projecte de Sants, el projecte intenta subsanar allò que té una dificil solució, les infraestructures de la ciutat son un tema inherent de la nostra época. La suma de alta velocitat, tren i metro crea barreres que tot i la voluntat del projecte serán sempre presents, per més que es vulguin maquillar. El projecte dona posibilitat per explorar, com el passeig en altura o la interaccio dels carrers colindants al pas del tub.
En el cas de la ciutat de Reus la línia ferroviària passa pel nord i el sud, i això és un gran cinturó de ferro que estreny el seu creixement. Pocs volen viure a l'altra banda de les vies del tren i per això Reus està perdent la secular forma concèntrica per esdevenir una taca de tinta. Els pocs que viuen a l'altra banda de les vies estan separats de Reus per una barrera física considerable. El cas paradigmàtic és el Barri Sant Josep Obrer o barri Gaudi, conectats peatonalment per un túnel i un pont separats per 750metres. El que es clar es que aquest tipo d'elements sempre creen ferides dins de les ciutats, pero no per aquest fet em de prescindir d'elles. S'ha de fer possible que el territori i les ciutats absorveixin aquestes infraestructures sense causar un gran perjudici.

No hay comentarios:

Publicar un comentario