Montjuïc

La montanya de montjuic és un dels espais més bonic de barcelona, amb una gran riquesa en els seus parcs, tant arquitectonica com paissargistica aixi com per les gran vistes que ofereix de la ciutat. Trobo molt atractiva la proposta de l’ajuntament de establir unes zonificació d’equipaments culturals i esportius ja que son activitats que no agredeixen la ciutat. Tot hi que la majoria d’aquests usos ja existeixen i fucionen, la fundació miro, el Mnac, el museu etnologic, teatre Grec... o el estadi olimpic, la fuixarda (hipica), club de tenis Pompeia o les pistes de atletisme del Sarraima. Aixi que tampoc sóc partidari de construir gaire més a Montjuic, especialment elements com hotels, que s’aillen i busquen situacion privilegiades no em semblen gens afortunats per molt que els pintis de verd.

Pero perque els parcs i equipament culturals o esportius de Montjuïc formi part del dia a dia de la ciutat i la montnya es pugui considerar tot en conjunt com un gran parc;

Requereix dos actuacions conjuntes. Per una banda eliminar gairebé totalment la presenciabé dels vehicles rodats, i limitar-lo a serveis i descarregues impressindibles com a l’interior del parc de la Ciutadella o el parc Güell. Els limits amb poble sec, sant o la zona franca son punts més conflictius on el vehicle podria arribar a punts més alts, pero en general a la montanya de montjuic hi ha massa superficie alquitranada.
Paral•lelament s’hauria d’establir un sistema d’accés a la montanya més enllà del autobus. Elements com Funiculars, o el Teleferic haurien d’entrar en el sistema tarifari integrat i ampliar la seva cobertura a més areas de la montanya.
D’aquesta forma crec que l’accés a la montanya a practicar esport o a difrutar de l’aire o les vistes seria un acte més quotidia i senzill per als barcelonins.

Pel que fa a Madrid, crec que podriem comparar montjuic amb la casa de campo, per la dimensió. Disposa de bons accéssos amb metro i bus fins al cor del parc i un transit reduit. també te la peculiaritat de ser gairebé plà, aquest fet permet l’ocupació del conjunt amb molta més facilitat, pero no te l’atractiu visual de divisar la ciutat. Per altra banda el parc no està dotat de gran usos o activitats i sino com un 2central park” encara que no molt centric, en definitiva, un espai de relax i esport i oci, especialment en cap de setmana.

Per ultim voldria recomar la visita al cementiri de Montjuic, en un punt idilic de la montanya i replet de panteons i escultures, ermites, una gran ciutat difunta orientada a sur i mirant al mediterrani. El prinicpal inconvenient es l’accés, en autobus o en cotxe particular.