Com resoldre un bon creixement de la ciutat?

Crec que és una pregunta complexa. Quan una ciutat té la necessitat de créixer es plantegen moltes qüestions perquè no s’arribi a una solució poc efectiva, on la falta de diversitat d’activitats i una mala comunicació amb el centre fan de l’eixample un indret mort i poc aprofitat que no genera ciutat.

El pla Cerdà crec que és un bon exemple de creixement, tot i que el pla original contemplava qüestions importants que al final no es van dur a terme com són l’aprofitament dels interiors d’illes que permetien la segregació dels vianants i els vehicles. Però crec que vers els inconvenients o punts més crítics del projecte apareixen tots aquells factors que fan funcionar aquesta estructura com són haver aconseguit l’extensió d’un territori ordenat, pensat per la ciutat de Barcelona, permetent la permeabilitat muntanya-mar on apareix la superposició d’usos que sense dubte enriqueix la ciutat. Penso que la malla és una bona solució, on la racionalitat s’imposa però no destrueix les petites excepcions sent capaç d’adaptar-se a elles i d’aquesta manera enriquir la malla.

La solució del xamfrà permet un espai molt viu, on es desenvolupen moltes activitats. Està molt bé que sorgeixin espais privilegiats i molt utilitzats, que presenten moltes possibilitats d’aprofitament però no hem de perdre de vista la comoditat i l’ordre. Pel vianant no ha de ser un impediment tota l’activitat generada, perquè llavors es converteixen en punts d’interrupció on crec que precisament haurien de ser punts de comunicació.

Vilafranca, la meva ciutat de referència no presenta un eixample tan ben aconseguit. Al 1899, després d’haver passat la fil·loxera, la Vila s’expandeix fins arribar a la línia de ferrocarril i es construeix l’eixample consolidant el creixement cap a l’oest.
El creixement també és en malla però en un principi només contemplava edificació, sense tenir en compte els equipaments i l’activitat comercial. Això va fer del barri un indret fortament diferenciat de l’activitat tant viva del centre. No obstant, sí que pensa en les zones verdes i contempla dos grans parcs que per la posició i la seva estructura funcionen molt bé. Pel que fa a la jerarquització de les vies, penso que està pensada únicament pels vehicles i que no contempla gaire al vianant exceptuant l’avinguda que travessa la ciutat d’est a oest que presenta unes grans voreres i on sí apareix la diversitat d’usos que fan que sigui una via amb molta activitat.