EIXAMPLE, allò que creix fora les muralles

Una vegada atravesem la barrera del casc antic, el que ens trobem es un territori sobre el que dibuixar la nova malla de la ciutat. Establir desde zero criteris d'ordenació que es poguin entendre uniformement pel territori. La malla tenia voluntad isòtropa i democràtica, sobre aquest criteri la malla ha sigut capaç d'adaptar-se a situacions i barreja d'úsos dificilment adaptable en altres sistemes ( com l' Hospital Clínic, Hospital Sant Pau...) accidents que enriqueixen la trama.

Pel que fa a criteris de barreja d'úsos, està demostrat que millora la trama i la fa més rica a nivell dels que hi viuen, deixa de ser un barri dormitori, com altres i es capaç d' incloure terciari i serveis dins de la trama, creant un caràcter heterogeni únic on tothom hi pot trobar el seu espai.

Per comparar amb una ciutat petita com Reus, aquesta ha crescut de forma caòtica i sense control a partir del casc antic, només els barris actuals recullen la idea de Cerdà d'un eixample, com l'ample de carrer, la illa amb xamfrà o patis d'interior d'illa. Pero de forma tant tímida que no representa un eixample representatiu, sino que es una petita pinzellada referència a un icone que avui en dia es considera l'eixample, com a paradigma del que es un bon creixement per a una ciutat.