3/03

INTERIOR_EXTERIOR I FLUÏDESA URBANA

El Pla Cerdà o també anomenat projecte de reforma interior i eixample de Barcelona va ser
projectat al 1859 per Ildefons Cerdà i va significar la construcción del conegut Eixample amb la seva malla reticular eixamflanada. Donat el fort col.lapse que patia la ciutat degut a l’augment de població amb l’arribada de la revolució industrial.

El resultat és una quadrícula de carrers molt amples i vivendes amb vistes a façanes anteriors i posteriors, per a que el sol pugui arribar a totes les parts, aspecte que Cerdà consideraba indispensable per a la salut física i mental.

La ciutat de Tortosa té un centre històric de grans dimesions, es desarrolla de forma radial ja que el tren arriba a l’interior, l’eixample de la ciutat no té illes i en la part de la perifèria hi predomina la vivenda unifamiliar.

El tractament tant peculiar dels xamflants de les illes de l’Eixample Barcelonès no es gaire còmode per als vianants ja que han de caminar fins al pas de peatons, convertint la linealitat dels carrers en circuits més complexos, que sovint sumat a la isotropia de la malla produeixen desorientacions.

Crec que cada cop es té menys en compte l’espai públic , es té la tendència terrible d’acotar els espais , delimitant-los i aïllant-los de la resta amb el pretexte de la inseguretat que en la ciutat històrica es produeix. Es tanquen parcs, jardins, carrers de pas i galeries que sempre han existit. La separació d’aquests espais condueix a la creació de guetos que ocasionalment faran feliços al seus propietaris, però que són dramàtics per a la unitat de la ciutat. Un exemple és la ocupació del centre de les illes de l’eixample amb magatzems i garatges està destruïnt l’equilibri entre exterior de la ciutat i el seu interior, un trànsit que jugaba un paper important en la continuïtat i fluides urbana.
Destruïr aquest tipus de relacions i pensar que recuperar la ciutat es només recuperar certs monuments es un gran error.