trànsit.SÍ, trànsit.NO

És evident que el moviment esdevé quelcom d’incòmode quan un utilitza un mitjà de transport que no està a l’escala del lloc per on circula.

Ciutat Vella –com tantes altres– no és fruit d’un planejament, sinó de molts segles d’història. Una història al llarg de la qual l’home s’ha desplaçat majoritàriament a peu o, a tot estirar, amb mitjans de transport lents, senzills i segurament rudimentaris. El problema gros de mobilitat de les ciutats antigues sorgeix en el segle XX, quan es vol entrar al cor mateix de la ciutat amb cotxe, amb autobús, amb ferrocarril: mitjans de transport d’abast territorial que –tot i ser pràctics– no estan pensats a la seva mida. El tramvia, el metro, l’autobús de barri o la bicicleta, poden ser alternatives menys agressives i més adaptades, però cal un canvi de mentalitat i tothom ha de cedir el seu espai.

D'altra banda, penso que tallar completament el trànsit rodat a Ciutat Vella porta inevitablement al COL·LAPSE. Jugant amb les paraules, podríem dir que es fuig d’un col·lapse circulatori per caure en un col·lapse estructural. Precisament, en una assignatura intensiva que acabem de fer a l’EtsaB, s’ha reflexionat sobre el tema del col·lapse i un dels grups proposava en el seu treball de prohibir completament l’accés de vehicles rodats, en aquest cas a la Barceloneta. Ells van portar la seva reflexió fins a l’extrem i plantejaven que la ciutat s’anava degradant progressivament (recordem que si s’impedeix d’entrar tot vehicle no hi ha recollida d’escombraries, ni ambulàncies, ni subministraments de productes...) i acabava abandonada i conquerida per la naturalesa.

Aquí teniu una imatge de la seva exageració.. O NO?