_pressió turística al casc històric_

L’exemple de Praga ens fa reflexionar sobre la repercussió d’una intensiva explotació del turisme dintre d’un nucli històric.

El sector terciari, en especial el dedicat al turisme ha esdevingut durant els darrers 20 anys (des de la caiguda del règim comunista) el motor econòmic del país. Aquesta situació es extensible a la capital, Praga.

Així doncs, el centre històric de la ciutat, on es concentren la majoria dels atractius turístics i des de 1992 Patrimoni de la Humanitat, es conforma com un gran complex pensat i dirigit per acollir tota la massa turística de la ciutat. Tot un exemple per inspirar més d’un parc temàtic.

Breu anàlisi d’un dels barris del casc històric: l’Staré Město.

_La majoria de carrers permeten el tràfic, però no té gaire repercussió per els vianants que lliurement envaeixen la calçada (el tràfic intens de la ciutat queda reduït a unes poques vies vertebradores, la gran xarxa de transport públic de que disposa permet la descongestió del centre).

_La pavimentació dels carrers, encara empedrats, confereix un caràcter per al vianant molt menys agressiu que l’asfalt degudament pintat amb carrils i altres senyals.

_Comerç i oferta d’oci són sobretot dirigits a el col·lectiu turístic.

_Evidentment resident i turista no comparteixen itineraris, és a dir, viuen dues realitats totalment diferents dins del mateix barri, amb els seus racons propis. No hi ha interacció més que la que es dona entre venedor i comprador.

És a dir, i segons el meu punt de vista, Praga és una ciutat que hauria de reinventar-se, trobar formes per alleugerir la pressió turística i compatibilitzar-la amb la vida del ciutadà. Del seu estudi podem aprendre, i sortejar alguns errors no desitjables per el model de ciutat que volem aconseguir a Barcelona.