L'Eixample_ idea i realitat

Degut al naixement d’algunes industries i a l’expansió demogràfica que visqueran moltes ciutats europees, va comportar la necessitat de generar un model urbà que aglutinés els nous requeriments de la ciutat.

En el cas de Barcelona, Cerdà planteja una quadricula relativament homogénia amb carrers de 20 m d’amplada i façanes de 3 plantes, establint el nou pla com una ciutat-jardí.

En l’execució final de l’ eixample, el projecte havia perdut gran part de les seves virtuts, com eren la uniformització de carrers eliminant la diferéncia de classes; augmentar l’altura construible i per tant restar qualitat als carrers públics; I segurament la transformació que va desfigurar definitivament el projecte fóu la construcció sistemàtica de tota la superficie de l’illa, tot hi que Cerdà sempre procurava configura-la a partir de dos volums alineats a dos carrers i alliberant la direcció transversal o formant agrupacions de quatre illes. Aquests gestos permetian segregar les circulacions de vehicles i peatons, a través dels passatges o interiors d’illa. Actualment la circulació peatonal es veu restringida a una de perimetral a l’illa o paral•lela a la circulació del cotxe; això comporta que l’espai públic estigui limitat a un ús exclusiu de ciuculació i sotmés a grans nivells de contaminació ambiental i acústica.

Les remuntes que s’an dessarrollat, només han agreujat els problemes de densitat de la ciutat aixi com l’entrada de llum que genera carrers foscos , tot plegat resta qualitat a l’espai public ja escás de perse.

El xamfrà és segurament l’espai de la ciutat sotmés a més requeriments: càrrega i descarga, semàfors i peatons creuant, aparició de quioscos, basures, busties, carrils bici (que desapareixen) i molts cotxes estacionats en primera o segona fila. Tanta activitat ho converteix en els espais de la ciutat més vius, peró amb una estructura molt allunyada de “les places” que pretenia generar Cerdà.

Crec que seria molt important per la ciutat recuperar la segregació de ciuculacions per als peatons, recuperant el caracter peatonal dels passatges i els interiors d’illa, aixi com conectar a través d’aquests espais els diferent carrers motoritzats.

Una altra proposta que s’ha presentat recenment, i molt interessant, és transformar alternativament carrers rodats amb peatonals del tipus del carrer Enrique Granados, ja sigui en vertical o paral•lel al mar. Aquest projecte permetria segregar clarament els carrers rodat per a vehicles, amb aparcaments i els carrers peatonal que podrien incorporar carrils bicis o inclus la mobilitat amb transports publics com ara el tranvia. La intersecció de dos d’aquets carrers, en vertical i horitzontal recuperaria les places publiques sense vehicles.
El projecte permetria alternar carrers de trànsit rodat incorporant aparcaments i peatonals amb diferents comerços, carrils bicis o inclús l’obertura d’una via per on passés el tram.
Aquest sistemea permetria mantenir tot hi que reduïda la circulació de vehicles motoritzats i generar una malla paral•lela per al peató. Els espais actualment conflictiu, on es creuarien les dos trames apareixeria alternativament cada dos carrers.