Collserol - Areas verdes

Collserola disposa d’una gran extensió verda, conservada en part, gràcies a una topografia molt accidentada, especialment a la cara sur. Aquest fet condiciona un difícil accés i l’allunya del cor de la ciutat. Seguramet, això li ha permés conservar la seva condició de natura salvatge, i el seu gran atractiu davant als visitants.
Però com ja he comentat l’accés es molt complicat, puntual i lent. Això provoca una desconexió entre la ciutat i aquesta àrea verda, que crec queda relegada a usos en cap de setmana per part dels vïins de Barcelona.

Naturalment, Barcelona disposa d’altres espais verds, molt més utilitzatas al llarg de tota la setmana, però cap amb l’entitat suficient com per considerar-se el parc de la ciutat i el lloc per on aquesta respira, i per altra banda facilitant un accés rapid/proper desde qualsevol punt de la ciutat. Com podria ser Montjuic, l’àrea de platges, el Parc de la Ciutadella, el Parc Güell o altres parcs de menor envergadura dispersats per la ciutat.

En aquest sentit crec que Barcelona ha deixat passar l’oportunitat en varies ocasions de generar un parc urbà, de grans dimensions i amb un emplaçament que permeti un ús rutinàri.

Exemples com:
- En el projecte de Cerdà ja estava previst fer àrees verdes, finalment però, aquesta idea no es va dur a terme, degut a què classes benestants i govern reclamaven una major àrea urbanitzable. Aquest fet provocà un agreujament incrementant la densitat de la ciutat.

- Montjuïc i la seva progressiva urbanització i invasió del cotxe que ha portat a una progressiva “domesticació” dels seus boscos en parcs urbans, de fet actualment, és coneguda com la muntanya de la cultura per la nombrosa preséncia de museus, reclam de turisme i per tant la consequent acumulació de turisme i d’autocars. Parc on s’han arribat a fer curses de motociclisme i de formula 1.

- La construcció massiva que ha viscut la ciutat en alguns periodes recents ha contribuït a la pèrdua progressiva d’àrees verdes a la zona dels tres turons de la ciutat, àrees amb vistes privilegiades, les quals l’Ajuntament pretén recuperar com a superfície verda així com la conexió entre elles..

- L’obertura de Barcelona al mar durant els jocs olímpics va proporcionar una nova àrea d’oci i descans a la ciutat al llarg del litoral, però, per la seva ubicació a la ciutat i la seva morfologia lineal no soluciona els problemes de sobredensitat de la ciutat..

- En el Fòrum es projecta una gran plaça dura plena de pergoles. La preexisténcia en el subsòl d’una depuradora i del cinturó litoral impedian grans àrees verdes, aquest fet, no justifica la nul•la preséncia de vegetació.



Crec que la solució pot passar per emular un gran parc a partir de l’agregació de petites àrees verdes sempre amb la condició que estiguéssin degudament interconectades. Aprofitant verd ja preexistent i potenciant noves àreeas com els interiors d’illes i noves conexions com els propis carrers, actualment transitat per vehicles, així com recuperant zones verdes actualment invaïdes per l’edificació.