La malla com a model diferencial

Un dels punts forts del Pla Cerdà, és la seva simplicitat de traç enfront el plano, i la complexitat funcional que adquireix la malla al llarg del territori. S'ha de tenir en compte el moment en que es planteja el creixement de Barcelona, i sobretot, les altres opcions que hi havia sobre la taula. Crec que de llarg, aquest pla ha sigut el que millor es podia adaptar, tant a la seva construcció, com a el pas del temps i el canvi tecnologic dels últims anys. No sé fins a quin punt, el senyor Cerdà pensava en aquests factors, però queda clar que la visió que tenia de Barcelona, com a una gran capital, no es quedava només en això. Ell va saber veure que el projecte d'Eixample, havia de tenir en compte les conexions exteriors, per ser permeable a tothom, i no una ciutat que es mira el seu propi melic (ciutat vella) com altres plans presentaven. Això és el que per mi el fa gran, justament, i com no pot ser d'una altra manera, amb les dimensions plantejades de les illes, que tot i no estar construides com ell plantejava tenen un valor teòric incalculable.