MONTJUÏC, “LA MUNTANYA ODIADA”

Després de l’entretinguda visita per la muntanya de Montjuïc tenia curiositat per conèixer la història d’aquest lloc amb imatges i veure quina ha estat l’evolució del paisatge de la ciutat.
En el plànol de 1806, fet per Moulinier, es veu l’antic port amb l’entrada de les drassanes i els límits edificables que representava l’antiga muralla. La manera poc precisa i vaga de dibuixar el castell ja indica, fins a quin punt, aquest era un espai aïllat, al marge de la ciutat. Les altres imatges, més properes, mostren l’estadi de Montjuïc en la seva ignauguració del 1929, amb el castell al fons i les canteres enmig. L’altra imatge és una vista des del castell on es veuen perfectament les muralles intactes que un dia va tenir Barcelona, a més apareix el port tal com era.

Montjuïc canvia i canviarà, però trobo que, com va dir l’Estanislau, és imprescindible un canvi en els transpors, els nous projectes previstos que pretenen RE-EQUIPAR d’espais culturals i esportius la muntanya no poden ser dissenyats sense un pla previ de mobilitat que faciliti l'ACCÉS CIUTAT-MUNTANYA. Integrar el telefèric a la xarxa de transports integrals o pensar en el metro és bàsic, sense aquestes mesures, serà un lloc exclusiu, reduint-se el seu ús a actes institucionals puntuals. A la meva ciutat, Ávila, existeix un complex esportiu de golf a més d’altres instal·lacions, “Naturávila", el cotxe és la única manera d’arribar, i diria que són ben pocs els que en la ciutat coneixen aquest lloc.
Encara queda molt a fer, però també penso en allò que es va dir a Collserola, “ja va bé que vingui poca gent aquí”, no hem d’oblidar la constant pressió urbanística sobre aquestes zones, ni tampoc l’escassetat d’espais verds que té la nostra ciutat. (CONTINUARÀ)