Sabor de Gràcia

L’èxit del barri de Gràcies és evident. Només cal passejar-hi i per tenir una percepció diferent de la Barcelona a què estem acostumats. Possiblement hi hagi moltes raons que expliquin aquest fet, però la morfologia urbana hi ha influït segur. L’estructura pròpia del barri a nivell de parcel•lari fa que tot tingui una mida semblant, tant els carrers con els edificis i habitatges. No existeixen masses jerarquies per la qual cosa tothom se sent amb els mateixos drets. La relació amb les persones és propera, com si d’un poble es tractés. La gent es mou pels mateixos llocs i és fàcil acabar-se coneixent. A diferència de l’eixample, on un té la sensació que el seu barri és la pròpia illa on es viu i que es passa el dia donant-li voltes (per anar a comprar el pa, al súper, a fer un cafè, ...) a Gràcia això no passa. Els ciutadans es troben al carrer però també a les places.
A més l’ambient és molt diferent tant de dia com de nit. De dia és el barri dels avis, dels nens que van a escola, de la gent que passeja. A la nit és el barri dels joves que surten de festa, que s’acumulen a les places, de parelles que van al cinema. El c/ Verdi es converteix en la petita rambla d’aquest barri tan singular. I si tot això fa que l’ambient sigui agradable, doncs encara atrau a més gent i més gent i fa que sigui un continu anar i venir de gent i que l’activitat no s’acabi mai.
I quan a la matinada sembla que tot està calmat i que el silenci per fi arriba... sempre passaran un grupet de gitanos que et deixaran anar quatre crits i quatre càntics sota el teu balcó. I penses que aquest és el sabor de Gràcia.

Vilafranca del Penedès també té un caràcter especial. Tot i ser ciutat, conserva el caràcter de poble tradicional Els habitants tenen molt arrelades les tradicions del poble, sobretot per festa major i els castells, i tothom participa en la vida social de la ciutat. Sempre és plena de gent passejant rambla amunt, rambla avall, a l’escorxador, a Santa Maria, a les Voltes... Una ciutat amb ànima de poble, per sort.