Ronda del mig i Sants, casos tan semblants i alhora tan diferents.

El punt de partida de les dues situacions és similar: una gran infraestructura, en un cas de trànsit rodat i en l’altre de vies ferroviàries que passen pel mig de la ciutat, que suposen una barrera a nivell de comunicació transversal i una font de soroll excessiva. Actuació: cobriment. Però alhora tan diferents pel punt de partida de l’actuació i per la pretensió del projecte.

A la ronda del mig es decideix cobrir la ronda a nivell peatonal, creant una rambla força llarga que en cada punt es va adaptant al seu entorn, Es cobreixen sortides de vehicles davant dels edificisper evitar sorolls, es creen pujades i baixades a la rampa allà on hi ha més circulació peatonal, etc. Un projecte a escala humana, amb una paviment, un mobiliari urbà i un arbrat agradable, on en pocs moments s’és conscient que s’està caminant per damunt d’una de les vies ràpides més importants de la ciutat.

En canvi, el cobriment de les vies de Sants, segons el meu punt de vista, parteix d’una base errònia. El soterrament de les vies seria l’opció que convenceria a tothom i que, pel que sembla, és tècnicament impossible, tot i el que sembla impossible és que actualment no es pugui resoldre aquest soterrament. A part d’això, l’opció elegida em sembla massa pretensiosa, feta a una escala de barri que no toca. És cert que té en compte circulacions i passos a través de la infraestructura però crec que no acaba de resoldre satisfactòriament, i més pels veïns, la proximitat amb el barri, amb les façanes i acaba suposant una gran barrera visual i física a nivell de carrer. Diuen que els habitatges de la vora s’acabaran revaloritzant. Potser sí, però passar tants anys d’obres amb sorolls nit i dia per acabar obrint una finestra i tenir una biga de formigó o un senyor de parcs i jardins tallant la gespa d’un talús de 15m d’alçada a dos pams de casa no sé si té preu.

A Vilafranca del Penedès les principals infraestructures passen per fora de la ciutat. No existeixen vies ràpides com poden ser rondes, aquesta funció la fan determinats carrers que travessen la ciutat però a nivell. L’única infraestructura que es troba en una situació similar a l’actuació de Sants són també les vies ferroviàries. Sempre havien arribat a l’estació de manera soterrada però descobertes. De fet no era massa inconvenient perquè queden a un extrem de la ciutat i a l’altra banda hi havia un barri industrial antic amb bodegues i petites empreses. Però amb l’arribada de l’AVE tot canvia. Les noves vies passen per la vora de les de rodalies i s’ha començat el cobriment amb la sorpresa per a l’ajuntament i els veïns que la rambla que s’està construint no comunica a nivell de carrer els dos costats de les vies perquè no s’han pogut, o volgut, baixar un parell de metres com a molt. També aprofitant el cobriment de les vies i la creació d’aquest parc damunt, la barriada industrial annexa sofrirà una profunda remodelació i es construiran nous habitatges.