La Sagrera en temps de crisi

L’actuació de la Sagrera em sembla quelcom comparable a les actuacions urbanístiques que es varen fer per als Jocs Olímpics (vila olímpica i façana marítima) i a les del Forum 2004. Una actuació inmensa i que posa coma excusa l’arribada de l’AVE per a justificar tota aquesta gran actuació urbanísitca. Possiblement, l’entrada de l’AVE fins a la Sagrera només comportarà problemes de tuneladores enmig de la ciutat. Si realment eren necessàries dues aturades per evitar el cul de sac en la circulació de trens, no era millor foradar el litoral i no per sota els edificis? És cert que entre els barris de la Sagrera i Sant Martí fa falta un punt de sutura i que possiblement sigui l’estació intermodal. Però tot això acaba sent un peix que es mossega la cua i no només hi intervenen motius urbanístics sinó més aviat econòmics. Com que cal una estació, també cal un espai públic per a accedir-hi. Com que la distància d’un costat a l’altre és massa gran i cal potenciar la proximitat i la transversalitat a través del projecte, cal nova edificació per acostar els dos límits i que a més a més servirà com a coixí econòmic, perquè per a una actuació d’aquesta magnitud el més cal són diners.

Proporcionalment a l’escala de l’actuació, a Vilafranca del Penedès s’està produïnt una situació semblant. Amb el pas de l’AVE pel costat de les vies de rodalies de Renfe s’ha decidit fer el cobriment conjunt d’aquestes. Damunt, els arquitectes Roig-Batlle hi estan projectant un nou espai públic en forma de parc-rambla que ha de servir per connectar transversalment un costat de les vies amb l’altre. I justament l’altre costat és el que sofreix una remodelació urbanística basada en un pla de Sebastià Jornet. Espais que sempre havien estat residuals per quedar entre l’accés a la ciutat des de l’autopista i les vies de tren enfonsades, ara s’hi construiran nous edificis d’habitatges perquè quedaran ben comunicats.