Collserola

Segurament el fet de ser de poble, i a més a més poble de muntanya, condiciona la percepció que una té dels parcs i de la tranquil•litat. Poques vegades vaig a parcs de Barcelona perquè les meves feines en aquesta ciutat són puntuals (venir a l’optativa, per exemple) i entenc Barcelona com a ciutat densa, d’asfalt, cotxes, gent, botigues i negocis. Per això l’excursió de l’altre dia em va agradar; el fet de passar de la ciutat a la muntanya en 15min, saber que es pot passejar pel bosc sense haver de fer llargs viatges per deixar d’escoltar el batibull del trànsit i pel fet de descobrir indrets que desconeixia.



És cert que Barcelona no té parcs a l’interior de la ciutat, entenent parcs per espais lliures i amb bosc com podrien ser els Kensington Gardens i el High Park de Londres, per exemple. Potser la Ciutadella seria el més aproximat. Un espai on la gent passeja, fa esport, juga, toca instruments musicals, fa malabars o passa l’estona a l’hora de dinar per després tornar a la feina. Però possiblement, per ser un del pocs espais en tota la ciutat d’aquestes característiques, està molt massificat. Hi ha tanta gent, sobretot els caps de setmana i quan comença a fer bon temps, que el fet de fer esport, jugar, tocar instruments musicals, fer malabars o passar l’estona, resulta no ser tan relaxant ni tant agradable com una espera. Et passes l’estona esquivant gent, escoltant la música de les ràdios que algú ha decidit pujar de volum, procurant que el gos del veí, que està assegut en un banc llegint, no es mengi el teu entrepà… i quan per fi ja has aconseguit superar tots aquests entrebancs i trobar el teu moment de tranquil•litat, el sol se’n va, comença a fer fred i has de marxar.

Temps per temps, val molt més la pena pujar a Collserola, gaudir de la natura, de la tranquil•litat i de les bones vistes que no agafar el metro per anar a qualsevol “parc” enmig de la ciutat. Però també és cert que el fet que poca gent vagi fins al Parc de Collserola és el que el fa especial.