viernes, 3 de julio de 2009
martes, 23 de junio de 2009
CIUTAT VELLA
Nuestra primera visita del curso. Para muchos de nosotros ciutat Vella es ya un viejo conocido ya sea porque somos de Barcelona o la hemos podido analizar para Urbanismo. Pero no hay nada como el contacto directo, caminar y ver todas esas pequeñas esquinas, detalles, como es la zona de la Catedral, un lugar privilegiado donde poder refugiarse en los muros de la historia, en pequeñas plazas que aun arrastran heridas de guerras pasadas. Un paseo por el nucleo de nuestra querida ciudad Barcelona, que a diferencia de Berlin tiene un centro muy claro del que nace todo con un esquema caotico y tipico de la epoca de creación. A diferencia de Berlin donde el centro se desvirtua totalmente ya que fue practicamente destruido y ademas dividido por dos zonas mediante el gran muro, la zona comunista y la zona americano-inglesa.
Personalmente creo que la actividad diaria que podemos vivir es gracias a la no aparacion de trafico rodado, dando prioridad al peaton, a sus caminantes, quienes verdaderamente disfrutan del lugar, del sitio y crean una mayor actividad de esta manera. Seria muy inocente por nuestra parte no querer aprovechar la fuerza turistica que estas calles y paredes nos ofrecen.
Personalmente creo que la actividad diaria que podemos vivir es gracias a la no aparacion de trafico rodado, dando prioridad al peaton, a sus caminantes, quienes verdaderamente disfrutan del lugar, del sitio y crean una mayor actividad de esta manera. Seria muy inocente por nuestra parte no querer aprovechar la fuerza turistica que estas calles y paredes nos ofrecen.
POBLENOU: CRECIMIENTO CONTINUO
La visita mas interesante y la que mas me gusto con diferencia. La reconversión de toda una zona, cada vez que vuelvo por esa zona descubro cosas nuevas, edificios nuevos, viejos que ya no estan, y es una gran sensación de redescubrimiento constante. Una idea clara de crear una nueva zona, intentando conservar partes antiguas, toda la areas de antiguas fabricas y naves industriales en nuevos edificios utiles, crear un nuevo centro neuralgico, del que cuelga la nueva zona de Diagonal Mar, que estaba huerfana de base, pero ahora ya no. Se crean muchisimas nuevas viviendas, centro de oficinas y negocios, se crea zona universitaria con el nuevo edificio de Pompeu Fabra, un edificio espectacular que sin duda me cautivo junto a la recontruccion de "Can Framies", edificio arreglado con muchisimo gusto que se filtra y casi pasa desapercibido en un entorno que coge cada vez mas altura y mas espectacularidad.
Este es el ejemplo mas claro y facil para poder comparar con Berlin, que es una ciudad reconstruida tras la Guerra y la caida del muro, con grandes ideales de crear una nueva ciudad fuerte economicamente y arquitecturalmente, que suele ser un representante de estanding, firmeza y fuerza en una ciudad. Un arquitectura espectacular en cada nueva esquina, asi es el 22@ y asi es Berlin.
Pero al mismo tiempo toda esta nueva espectacularidad se sigue relacionando con los resto de una epoca pasada y antigua, hasta que la reconversion no sea total...seguiremos viendo ciertas diferencias chocantes.
Este es el ejemplo mas claro y facil para poder comparar con Berlin, que es una ciudad reconstruida tras la Guerra y la caida del muro, con grandes ideales de crear una nueva ciudad fuerte economicamente y arquitecturalmente, que suele ser un representante de estanding, firmeza y fuerza en una ciudad. Un arquitectura espectacular en cada nueva esquina, asi es el 22@ y asi es Berlin.
Pero al mismo tiempo toda esta nueva espectacularidad se sigue relacionando con los resto de una epoca pasada y antigua, hasta que la reconversion no sea total...seguiremos viendo ciertas diferencias chocantes.
COLLSEROLA: ESE PULMON REFUGIADO
Esta visita es una de las que mas me gusto sin duda alguna. Me he reencontrado con Collserola, un gran bosque en una ciudad que carece de parques y zonas verdes en condiciones, pero es aqui donde encontramos un gran pulmon, protegido en lo alto de la montaña de Collserola, apartado de la ciudad pero a la vez formando parte de ésta, o mas bien delimitandola, como filtro y como limite de una ciudad que no para de crecer.
Es una ruta digna de ver, de disfrutar, de poder caminar, respirar, un espacio de refugio, apartado pero no aislado. En Barcelona podemos encontrar varios espacios donde podamos relajarnos o refugiarnos, una plaza en la zona de Gracia, un paseo por el puerto, pero ninguno tendrá la fuerza de la naturaleza, salvaje y libre en el que podemos ver y sentir en Collserola.
En comparación con Berlin, mi ciudad escogida, la comparación es inmediata con el Tiergarten, un gran bosque, pero en este caso esta en el centro de la ciudad, solo cruzado por una carretera, pero lleno de pequeños caminos en su interior, aun sin dejar de sentir y percibir la ciudad estamos en el bosque, pero una vez mas, sin la intensidad y fuerza que nos brinda Collserola.
El projecte 22@ neix amb uns principis molt clars de sostenibilitat i renovació urbana aplicats a una zona amb alt desenvolupament industrial per tradició però avui dia en desús, com és el Poblenou. La idea bàsica era d’endreçar aquesta part de la ciutat, estructurada amb grans peces autònomes i fragmentada, mitjançant la trama Cerdà.
Però justament s’ha tornat a fer el mateix. Peces autònomes i absents a tot allò que passa al seu voltant s’assenten sobre un pla més o menys ben estructurat i competeixen a veure qui crida més fort. Deu mans diferents = deu maneres de fer ciutat i cap d’elles en cooperació ni en pro d’un mateix objectiu. La ciutat no es fa edifici per edifici; la ciutat la conformen i la fan viure aquells espais (interiors i exteriors) que deixen lloc al ciutadà, a que s’expressi i se’ls faci seus.
Un tros de ciutat que s’ha venut per una imatge de cara a l’exterior. I cap a l’interior, qui hi mira? Tota aquella gent que donava caràcter al barri i el feia funcionar, ara seran reemplaçats per homes i dones de negocis que de 8 a 8 hi residiran, fruit de la zonificació del planejament.
És difícil reconèixer algun dels principis del pla Cerdà aquí....heterogeneïtat, mescla d’usos, conjunt i unitat, entre d’altres.
Però justament s’ha tornat a fer el mateix. Peces autònomes i absents a tot allò que passa al seu voltant s’assenten sobre un pla més o menys ben estructurat i competeixen a veure qui crida més fort. Deu mans diferents = deu maneres de fer ciutat i cap d’elles en cooperació ni en pro d’un mateix objectiu. La ciutat no es fa edifici per edifici; la ciutat la conformen i la fan viure aquells espais (interiors i exteriors) que deixen lloc al ciutadà, a que s’expressi i se’ls faci seus.
Un tros de ciutat que s’ha venut per una imatge de cara a l’exterior. I cap a l’interior, qui hi mira? Tota aquella gent que donava caràcter al barri i el feia funcionar, ara seran reemplaçats per homes i dones de negocis que de 8 a 8 hi residiran, fruit de la zonificació del planejament.
És difícil reconèixer algun dels principis del pla Cerdà aquí....heterogeneïtat, mescla d’usos, conjunt i unitat, entre d’altres.
Collserola: el Cor de Barcelona
Fins fa ben pocs anys, Barcelona no gaudia d’un espai verd suficientment gran com per a cobrir les necessitats de tots els ciutadans. Amb la descoberta de la muntanya de Collserola i de tot el seu potencial i riquesa, Barcelona se’l fa seu i esdevé peça vital en la configuració de la ciutat.
La ciutat comença a apoderar-se d’aquest gran pulmó verd i la primera acció que es pren té com a objectiu de preservar i conèixer allò ja present. Durant molts anys s’havia ignorat la importància que tenia la presència d’un espai d’aquestes mides, com a vàlvula d’escapament de l’alta compacitat i com a reserva natural d’animals i plantes.
La segona es basa en esdevenir punt de referència per als barcelonins com a espai de lleure i oci en ple contacte amb la natura. Una vegada entesa la natura de la peça, visagra en molts sentits, el paper del ciutadà i la seva pròpia utilització de l’espai col.lectiu s’afavoreix mitjançant la difusió.
Avui dia, la muntanya de Collserola és refent pel barceloní dins de les seves propostes de lleure; i això és palès en l’activitat intensa que s’hi duu. Gent que passeja, que va a collir cargols, que utilitza els circuits de bicicleta de muntanya o que simplement va a admirar les fantàstiques vistes sobre la ciutat, fan d’aquest espai un espai viu i que batega ben fort.
La ciutat comença a apoderar-se d’aquest gran pulmó verd i la primera acció que es pren té com a objectiu de preservar i conèixer allò ja present. Durant molts anys s’havia ignorat la importància que tenia la presència d’un espai d’aquestes mides, com a vàlvula d’escapament de l’alta compacitat i com a reserva natural d’animals i plantes.
La segona es basa en esdevenir punt de referència per als barcelonins com a espai de lleure i oci en ple contacte amb la natura. Una vegada entesa la natura de la peça, visagra en molts sentits, el paper del ciutadà i la seva pròpia utilització de l’espai col.lectiu s’afavoreix mitjançant la difusió.
Avui dia, la muntanya de Collserola és refent pel barceloní dins de les seves propostes de lleure; i això és palès en l’activitat intensa que s’hi duu. Gent que passeja, que va a collir cargols, que utilitza els circuits de bicicleta de muntanya o que simplement va a admirar les fantàstiques vistes sobre la ciutat, fan d’aquest espai un espai viu i que batega ben fort.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)