La ciutat comença a apoderar-se d’aquest gran pulmó verd i la primera acció que es pren té com a objectiu de preservar i conèixer allò ja present. Durant molts anys s’havia ignorat la importància que tenia la presència d’un espai d’aquestes mides, com a vàlvula d’escapament de l’alta compacitat i com a reserva natural d’animals i plantes.
La segona es basa en esdevenir punt de referència per als barcelonins com a espai de lleure i oci en ple contacte amb la natura. Una vegada entesa la natura de la peça, visagra en molts sentits, el paper del ciutadà i la seva pròpia utilització de l’espai col.lectiu s’afavoreix mitjançant la difusió.
Avui dia, la muntanya de Collserola és refent pel barceloní dins de les seves propostes de lleure; i això és palès en l’activitat intensa que s’hi duu. Gent que passeja, que va a collir cargols, que utilitza els circuits de bicicleta de muntanya o que simplement va a admirar les fantàstiques vistes sobre la ciutat, fan d’aquest espai un espai viu i que batega ben fort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario