La rambla de Brasil esdevingué una realitat quan al finals dels anys 90 es va decidir cobrir la ronda del mig en el seu pas pel barri de Les Corts. Dues idees bàsiques van fer d’aquest projecte, segons la meva opinió, un model de bon urbanisme en la ciutat, discret, acurat i modern.
Integrar la potent estructura viària en l’estructura existent del barri. Mitjançant el treball intensiu de la secció, es va idear una plataforma que no tan sols cobrís el vial sinó que a més aportés un espai urbà nou a la zona, qualificat, variat en tota la seva longitud i generador d’usos: passeig, aparcament de vehicles,... Així també s’ajudava a que es complís la segona premissa del projecte.
Travar el teixit urbà que, fins aleshores, havia estat partit brutalment pel traçat de la via ràpida indiferent a tot allò que passava al seu voltant, que a la seva vegada partia el barri també. Avui dia, els carrers i amb ells els vianants i vehicles, poden travessar la plataforma per punts concrets i assenyalats del projecte, que contempla l’àmplia varietat d’activitats urbanes.
Dues bones idees i un treball acurat dels detalls, fan que la plataforma, tot i haver estat construïda en diferents intervals d’anys, mantingui la seva coherència formal, aparença i uniformitat dins d’una gran heterogeneïtat.
Badalona és una ciutat que està partida en tres punts per tres traçats d’infraestructures diferents. El ferrocarril discorre per la costa, el cinturó passa pel mig de la ciutat i la ronda limita amb la muntanya. Tres infraestructures que generen residus espacials urbans que no s’han sabut treballar; els tres, amb els seus tres ponts corresponents, divideixen zones de la ciutat on cada barri a creat el seu caràcter definidor.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario