Eixample

EIXAMPLE – CBD

L’eixample de Barcelona és una solució urbanística a una ciutat que estava patint un creixement molt ràpid degut a l’ immigració que venia de la resta d’Espanya, d’Andalusia sobretot, a mitjans del sXIX.

A l’hora de fer el pla, 1850s, s’havien de tenir en compte tots els pobles veïns, que després d’aquella intervenció van quedar embeguts dins la ciutat de Barcelona.
L’alçada estava limitada, i la necessitat d’encabir el màxim de gent possible amb molt poc temps, va fer que no hi hagin diferències d’alçada entre edificis veïns, sinó que tots són absolutament igual, i només canvien aquells que tenen unes consideracions específiques i especials.

A Melboure, el que anomenen CBD (Central Business District) és el primer pla que van fer per començar a construir la ciutat. No hi havia res pels voltants. Simplement algú al voltant del 1835 va comprar un tros de terra als aborígens que estava a prop del riu i per així poder transportar amb més facilitat l’or que s’havia descobert en aquella zona.

Parteixen d’un terreny verge, quasi pla, i sense res que els delimiti, així que fan una xarxa de carrers completament ortogonal i amb illes rectangulars. Dins aquestes illes s’hi van construint les cases (poso cases, perquè venen de la tradició anglesa de construir, amb lo qual qualsevol cosa habitable no passa dels 2 pisos d’alçada) i els edificis de negoci i els institucionals.

No hi havia cap mena de directriu en quant a alçada, fet que va portar a que hi hagués una gran diferència d’alçades important i que aquí s’hi trobin els edificis més alts de Melbourne i d’Austràlia. El CBD s’està quedant més en un lloc per treballar que no pas viure, però si surts dels carrers principal, encara hi ha alguna que altra caseta.

Es curiosa la nomenclatura dels carrers al CBD així com la seva organització. Hi ha els carrers més importants que configuren una retícula quasi quadrada, però entremig de les divisions horitzontals hi ha unes subdivisions molt més estretes i que fan que la retícula tingui aquest caire rectangular. Val a dir que els carrers importants es diuen, per exemple Bourke st, i en canvi els estrets tenen el mateix nom però amb little davant: Little bourke st. Això passa a tota la retícula.

En aquestes illes rectangulars també hi ha carrers petitons que es porten a descobrir cases i llocs interessants, però mai acaben amb una plaça, simplement son subdivisions perquè una casa de pb +1, en aquestes illes tan grans, no deixaria construir gaire al centre de l’illa a no se que fossin patis.

A l’eixample també existeixen aquest tipus de carrerons, però la majoria de vegades és per portar-te al pati interior de l’illa, no per entrar a algun edifici que hi ha pel darrere.

L’interessant d’aquests carrer s a Barcelona, és que moltes vegades caminant per l’eixample et dona la sensació que estàs caminant entre 2 murs molt alts i de cop un carreró petit et porta a una plaça enorme. Des de fora no sembla que hi hagi aquest buit, de fet si no coneixes l’eixample et podria donar la sensació que és un bloc compacte. En canvi al CBD, la diferència d’alçada entre els edificis és molt important, ja que es aquella època ja era temps de gratacels.

També cal remarcar que el que ells no tenien era problemes d’espai, de fet tot el CBD està envoltat de parcs, així que si vols escapar de la ciutat, amb 10 minuts et plantes a un parc immens, cosa impossible de fer a Barcelona.

Podríem dir que el CBD funciona més com una ciutat nord americana, per una raó bàsicament d’espai, que els porta a fer un urbanisme impensable a la nostra ciutat.
Per comparar, Melbourne és una ciutat de 3,8 milions d’habitants i té una àrea de 8806km2 (densitat = 1566 hab/km2) en canvi, Barcelona amb 1,6 milions d’habitant al terme municipal, té una àrea de 101,4 km2 (densitat = 15936 hab/km2). Val a dir que a Melbourne no hi ha termes municipals que es toquin uns als altres, com aquí passaria entre Barcelona i l’Hospitalet, ja que al ser una ciutat feta des de = i amb poc temps, simplement s’ha ant expandint, no s’han anat ajuntant diferents nuclis urbans deguts a l’expansió.

BARCELONA

MELBOURNE


Maria Inglada Figueras